Estàs convidat a la presentació de «Total Value Management – Guía para transformar tu empresa»
Em fa molta il·lusió convidar-vos a la presentació del llibre «Total Value Management – Guía para transformar tu empresa», que hem escrit 24 professionals. Ha estat una experiència molt gratificant de treball col·laboratiu. El llibre aborda el Model de Valor Total i facilita eines pràctiques perquè les empreses siguin més eficients, humanes i adaptables. Estic convençuda que el model que us presentarem us ajudarà a avançar en un management que integra aspectes econòmics, relacionals i adaptatius.
La presentació serà el 22 de febrer, a les 18h via online, en un webinar organitzat per la Red de Consultores Totales.
M’encantarà comptar amb la teva presència i participació a l’esdeveniment, una oportunitat per a conèixer els membres de la Red de Consultores Totales i aquesta nova manera de treballar amb el talent humà en les organitzacions.
Ens veiem el 22 de febrer! Només has de registrar-te!
“El valent no és qui no té por, sinó aquell que conquereix aquesta por.» -Nelson Mandela-
Així com al webinar 1 vam veure la importància de les converses en entorns incerts i identifiquem les converses clau per enfortir els equips, a la webinar 2 ens centrem en les converses valentes.
Què entenem per una conversa valent? Una conversa valent, segons el nostre punt de vista, és una conversa necessària que implica una alta intensitat emocional i que suposa factors importants de joc. Que hi hagi factors en joc vol dir que l’impacte d’una conversa valenta, ja sigui en les relacions o en els resultats, pot ser elevat.
Al rerefons d’una conversa valenta hi ha la por en un major o menor grau. Puc sentir inquietud perquè no tinc clar com enfocar la conversa, perquè afrontar-la comporta sortir la meva zona de confort o perquè tinc por de les conseqüències.
Si tot i la por, som capaços de portar-les a terme, generarem relacions i empreses més valentes.
Quines converses costen més de tirar endavant? Què diuen els managers? Tenint en compte la nostra experiència treballant amb mànagers i preguntant-los proactivament, hem obtingut una llista de converses valentes que inclouen un espectre ampli de continguts (donar una mala notícia, demanar ajut, parlar amb un superior, reconèixer alguna cosa ben feta, posar límits…). Hi ha un rànquing estàndard de les converses valents? La resposta és NO.
Podem estar bastant d’acord en la llista. Una altra cosa és en el rànquing de la mateixa. Constatem que el rànquing és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres té el seu propi rànquing, fruit de la seva manera de veure el món i de la seva experiència.
En conseqüència, de cara a tenir una conversa valenta hem de tenir en compte en quin lloc de el rànquing hi ha la conversa per a cadascuna de les parts.
Què les fa difícils? El que fa que siguin difícils i que costi fer-les és la por. La por té com a funció és avisar-nos i ens permet fer-nos càrrec d’allò que necessitem. Por de:
No tenir o perdre el reconeixement, els vincles, el suport.
A perdre el control.
Les emocions aflictives (por, ira, tristesa etc..).
No ser prou bo ….
Quina actitud tinc davant la por? Davant la por em puc amagar, defensar o obrir-me. Quan m’amago o em defenso acostuma a ser perquè tinc el judici de valor que la por i les emocions aflictives són una cosa dolenta i / o tinc por de la por.
Com obrir-nos davant la por o qualsevol emoció aflictiva? L’acrònim RAIN, o pluja de compassió, proposat per Michele McDonald i popularitzat per Tara Brach ens facilita tenir una conversa amb la nostra por: 1) Reconeix la por: ¿De què tinc por? 2) Obre’t a ella: Com és ? De què m’està avisant? 3) Indaga amb amabilitat: Quina és la teva necessitat? 4) Nodreix-te. Atén la necessitat: ¿De què em vull fer càrrec?
Seguir aquests passos ens permet connectar amb nosaltres mateixos i això facilitarà connectar amb els altres. Abans de tenir una conversa valenta amb una altra persona necessito conversar amb mi mateix per escoltar-me, comprendre’m i donar-me suport.
Què és vital per dur a terme una conversa valent amb èxit? En la preparació és fonamental crear les condicions necessàries perquè passi el que ens proposem. És a dir, preparar-internament i generar un espai segur i de confiança. Durant la conversa proposem oferir un sincer reconeixement en el primer tram de la conversa. És important estar molt atents a les reaccions de l’altre per ser flexibles. Ser flexible pot suposar parar la conversa si considerem que és el més oportú.
«En una conversa, el que rebem sol ser reflex del que donem» -Anne Dickson-
Les relacions humanes no són una ciència exacta. Ara bé, si tenim en compte el que hem compartit fins ara, és més probable que rebem el que hem donat.
Conversaciones valientes para directivos
Webinar 2 – Conversaciones valientes para directivos
«El valiente no es quien no siente miedo, sino aquel que conquista ese miedo« -Nelson Mandela-
Así como en la webinar 1 vimos la importancia de las conversaciones en entornos inciertos e identificamos las conversaciones clave para fortalecer a los equipos, en la webinar 2 nos centramos en las conversaciones valientes.
¿Qué entendemos por una conversación valiente? Una conversación valiente, según nuestro punto de vista, es una conversación necesaria que implica una alta intensidad emocional y que supone factores importantes en juego. Que haya factores en juego significa que el impacto de una conversación valiente ya sea en las relaciones o en los resultados puede ser elevado. En el trasfondo de una conversación valiente está el miedo en un mayor o menor grado. Puedo sentir inquietud porque no tengo claro como enfocar la conversación, porque afrontarla comporta salir mi zona de confort o porque tengo miedo a las consecuencias. Si a pesar del miedo somos capaces de llevarlas a cabo, generaremos relaciones y empresas más valientes.
¿Qué conversaciones cuesta más llevarlas a cabo? ¿Qué dicen los managers? Teniendo en cuenta nuestra experiencia trabajando con managers y preguntándoles proactivamente, hemos obtenido una lista de conversaciones valientes que incluyen un espectro amplio de contenidos (dar una mala noticia, pedir ayuda, hablar con un superior, reconocer algo bien hecho, poner límites…). ¿Hay un ranquing estándar de las conversaciones valientes? La respuesta es NO. Podemos estar bastante de acuerdo en la lista, otra cosa es en el ranquing de la misma. Constatamos que el ranquing es personal e intransferible. Cada uno de nosotros tiene su propio ranquing, fruto de su manera de ver el mundo y de su experiencia. En consecuencia, de cara a tener una conversación valiente hemos de tener en cuenta en qué lugar del ranquing está la conversación para cada una de las partes. ¿Qué las hace difíciles? Lo que hace que sean difíciles y que cueste llevarlas a cabo es el miedo. El miedo tiene como función es avisarnos y nos permite hacernos cargo de aquello que necesitamos. Miedo a:
No tener o perder el reconocimiento, los vínculos, el apoyo.
A perder el control.
Las emociones aflictivas (miedo, ira, tristeza etc..).
No ser lo suficientemente bueno…. ¿Qué actitud tengo ante el miedo? Ante el miedo me puedo esconder, defender o abrir. Cuando me escondo o me defiendo suele ser porque tengo el juicio de valor de que el miedo y las emociones aflictivas son algo malo y/o tengo miedo al miedo. ¿Cómo abrirnos ante el miedo o cualquier emoción aflictiva? El acrónimo RAIN, o lluvia de compasión, propuesto por Michele McDonald y popularizado por Tara Brach nos facilita tener una conversación con nuestro miedo: 1) Reconoce el miedo: ¿De qué tengo miedo? 2) Ábrete a él: ¿Cómo es?; ¿De qué me está avisando? 3) Indaga con amabilidad: ¿Cuál es tu necesidad? 4) Nútrete. Atiende a la necesidad: ¿De qué me quiero hacer cargo? Seguir estos pasos nos permite conectamos con nosotros mismos y esto facilitará conectar con los demás. Antes de tener una conversación valiente con otra persona necesito conversar conmigo mismo para escucharme, comprenderme y apoyarme.
¿Qué es vital para llevar a cabo una conversación valiente con éxito? En la preparación es fundamental crear las condiciones necesarias para que ocurra lo que nos proponemos. Esto es, prepararse internamente y generar un espacio seguro y de confianza. Durante la conversación proponemos ofrecer un sincero reconocimiento en el primer tramo de la conversación. Es importante estar muy atentos a las reacciones del otro para ser flexibles. Ser flexible puede suponer parar la conversación si consideramos que es lo más oportuno.
“En una conversación, lo que recibimos suele ser reflejo de lo que damos” -Anne Dickson-
Las relaciones humanas no son ciencias exactas, ahora bien, si tenemos en cuenta lo que hemos compartido hasta ahora es más probable que recibamos lo que hemos dado.
