Com ser antídot i no virus emocional en la situació de confinament

Divendres em va trucar una molt bona amiga espantada i sobrepassada. Estava esgarrifada de les poques mesures que s’havien implantat per evitar la propagació del Coronavirus. Se sentia molt vulnerable i es mostrava convençuda que el seu estat emocional d’espant i estrès perjudicava el seu sistema immunològic. I va afegir: “necessito parlar amb tu de com faig la gestió emocional de tot plegat. Tinc una filla de 14 anys i no vull que em vegi tan desbordada”.

Tan de bo que tots plegats féssim com la Mireia: prendre consciència de la necessitat d’una bona gestió emocional davant d’aquesta crisi.

Prendre consciència no només del contagi del COVID-19, sinó també del contagi emocional a un mateix i als altres, especialment quan els altres són més vulnerables.

Ser vulnerable a nivell emocional no sempre està relacionat amb l’edat. Podem sentir-nos vulnerables en situacions puntuals que vivim (altres malalties, separacions, estar a l’atur etc.) o per la nostra capacitat de gestionar el malestar, la incertesa…

Malauradament, aquests dies el tema de conversa és el Covid-19 i les conseqüències que suposa a tots els nivells.

Parlem força del contagi del virus COVID-19 i de maneres d’evitar-lo i protegir-nos, però no parlem tant del contagi emocional. Les emocions són encomanadisses i creen “atmosferes” anímiques que poden tocar o enfortir el nostre sistema immunològic.

Relació directa entre el contagi emocional i el debilitament del nostre sistema immunològic

Està demostrat científicament que tal i com la malaltia física impacta el nostre estat anímic i, aquest, debilita el sistema immunològic, també pot passar al revés. És a dir, un estat emocional dèbil impacta al nostre sistema immunològic i mina les nostres defenses.

En la situació actual doncs, cuidar el nostre estat anímic no només ens aportarà més benestar a nosaltres i als nostres, sinó que és un tractament útil, savi i solidari d’immunoteràpia per fer front al COVID-19.

De la mateixa manera que hi ha climes atmosfèrics (sol, núvols, pluges, llamps…) les persones i els grups tenim i co-creem climes emocionals.

En un grup o en una família, el clima ens el podem trobar i/o el podem crear. Podem trobar-nos un clima emocional (alegre, enrarit…) i podem reconduir-lo i crear-lo.

Reconduir-lo no vol dir canviar de tema o imposar un altre clima. Vol dir abraçar la tempesta, fer-li un espai, fer-ho conscient i normalitzar-ho. Segurament, després d’això, el clima es transformarà.

Ser portadors del virus o ser antídots emocionals

En primer lloc, cal preguntar-nos quin clima emocional creem nosaltres mateixos i quin clima voldríem generar: Serenitat o neguit, confiança o desconfiança, pessimisme o esperança, fredor o tendresa.

Tots contribuïm en la creació d’aquest clima, però no de la mateixa manera. La influencia depèn del rol que juguem en la relació (propietari/pare/cap/client…), del carisma o l’ascendència que tenim al grup, de la manera d’expressar les emocions…

Per tant, cadascú de nosaltres és responsable de ser portador del virus o de ser un antídot. Per tant, som responsables per partida doble: en evitar el contagi del COVID-19, per una banda, i en evitar el contagi d’una dosi excessiva de malestar, per l’altra.

Com esdevenir antídots emocionals?

Evitar el contagi del virus suposa evitar i/o minimitzar ser contagiats i contagiar als altres. Enumerem 3 antídots emocionals

– Posar-se mascareta emocional

“En lloc d’intentar obtenir sempre circumstàncies externes ideals, cal començar per controlar el nostre interior”- David Servan-Schreiber

Si us hi heu fixat, la tripulació dels avions quan ens dóna les instruccions per a l’ús de les màscares d’oxigen, sempre diuen que primer ens les posem nosaltres i llavors, ajudem els altres.

La metàfora és ben clara: Per cuidar els altres, primer cal tenir cura de nosaltres mateixos. És a dir:
– Cuidant-nos: vetllar pel nostre benestar físic, emocional, mental, espiritual, i gestionar com acceptem el nostre malestar.
– Deixant-nos cuidar: Acceptar l’ajuda que els altres m’ofereixen espontàniament o la que demanem intencionadament.

– Confinament emocional

“Si una gerra de vinagre vessa, vessarà vinagre. I si vessa una gerra plena de mel, vessarà mel” – A. López Caballero

Com captem el que passa al nostre voltant i com n’esmorteïm el contagi? L’autocura emocional requereix confinar-se en el confinament.

Igual que els instruments musicals, tots tenim dins nostre una caixa de ressonància. Aquest és l’espai en el qual habiten les nostres vivències, tant de benestar com de malestar. Si som capaços de cuidar-nos i de tenir un estat de relativa serenitat, podem escoltar, atendre i entendre amb claredat i sensibilitat les nostres ressonàncies.

Així, aconseguim: que la nostra caixa de ressonància estigui disponible per a nosaltres i per als altres. I discernir com la nostra ressonància pot impactar en els altres.

– Tenir cura dels altres

La mascareta i l’autoconfinament són un antídot per a un mateix i una manera d’enfortir el nostre sistema immunològic. Així, ens convertirem en un antídot per als altres.

Per una banda, perquè des del nostre benestar encomanarem benestar. I per l’altra, perquè podrem escoltar i atendre millor el seu malestar.

No es tracta de ser un una simple corretja de transmissió (capto por i transmeto por). Es tracta d’apreciar amb sensibilitat quins missatges rebem i decidir si volem ser un virus o un antídot per als altres.

T’has preguntat quantes hores al dia les passes conversant? Reunions, cafès informals amb companys, trucades a clients, i un llarg etcètera ple de converses.

¿I t’has preguntat mai quin és l’impacte de totes aquestes converses a nivell de resultats? Si no, ¿per què penses tant en com vas a comunicar al teu equip una decisió?, o ¿per què analitzes una vegada i una altra el que t’ha dit el teu responsable a la reunió?

La importància de les converses

Les nostres converses són una projecció del nostre món mental i emocional. Reflecteixen el que creiem que és possible i el que no. Per tant, creen impactes i resultats.
Partint d’aquesta premissa, és fàcil d’entendre la importància d’escoltar-les i utilitzar-les a favor dels objectius que ens proposem.

La conversa com a eina de transformació

Quan ens pregunten què fem a Feedback i com treballem, la resposta és així de fàcil i complexa alhora: Creem les condicions necessàries de confort i seguretat en les organitzacions perquè les persones puguin escoltar i expressar-se com mai ho han fet.

D’aquesta manera aconseguim tipus de conversa i nivells d’obertura i sinceritat que mai s’havien aconseguit i, amb això, el que anomenem converses @fectivas.

Per exemple, quan un equip es comunica de manera tòxica (culpar, estar a la defensiva, etc.) una manera de crear un espai segur és acordar unes regles del joc sobre com volem comunicar-nos durant la sessió (escolta, respecte, fer peticions, etc.) i després vetllar perquè es respectin.

La nostra experiència demostra que el que una persona o equip pugui aconseguir depèn, en bona part, de la qualitat de les seves converses.

La conversa esdevé una eina extremadament poderosa especialment en processos de canvi, on cal identificar aspectes com: quin tipus de converses hi ha a l’equip, quin és l’impacte d’aquestes converses, quines converses falten, i sobretot quin tipus de converses i com haurien de realitzar-se per aconseguir millors resultats.

Fa poc vaig conèixer a una parella de socis d’una PIME amb una trajectòria professional de més de 20 anys. Estaven duent a terme canvis organitzatius. Tant la informació que vaig llegir a la seva web com els premis i reconeixements que adornaven les parets de la sala de reunions em van fer pensar que era una empresa sòlida i consolidada.

La reunió va tenir una durada d’hora i mitja. Quan vaig acabar, entre altres coses havia escoltat: cansament, resistència al canvi, molta autocrítica, resignació i escepticisme en la pròpia capacitat de canviar les coses.
Si l’organització manté aquest tipus de converses, dubto que puguin aconseguir els canvis que es proposen.

Per a què conversar i amb qui?

Treballem la transformació des de la creació de converses @fectivas perquè conversar és extremadament útil per sentir-se legitimat, per escoltar-se a un mateix i elevar el nivell de consciència, per prendre perspectiva, qüestionar les obvietats i, al cap i a la fi, generar canvi i transformació.

Així que fem partícips a tots els que formen part del canvi (direcció general, comandaments intermedis, catalitzadors del canvi i implementadors) als diferents espais de conversa-transformació que vam crear amb diverses dinàmiques i eines com: story telling, LEGO serious play, model canvas, model Sikkhona, coaching relacional, shadowing o gaming, per posar alguns exemples. No deixen de ser la sal i el pebre que facilita que la conversa flueixi «com» i «cap» on l’organització vol orientar-se.

No tinguis cap dubte: la conversa és una poderosa eina de transformació personal i organitzacional en qualsevol procés de canvi.
Benvinguts a les converses @fectivas!

Les diferències a tenir presents entre la conversa one to one i la conversa grupal

A l’anterior article introduíem la presa de consciència de l’impacte real de les nostres converses a nivell de resultats. I també de la importància de la conversa com una eina extremadament potent de transformació.

En totes les converses, siguin interpersonals o grupals, hi intervenen factors que cal tenir en compte quan les preparem ja que condicionen l’efectivitat de les mateixes: per què volem conversar, què volem compartir, quin canal escollim, amb qui volem conversar, quan ho farem, on, amb quina freqüència…

Però la gestió d’aquests paràmetres és diferent en funció de la si la conversa és amb un mateix, amb una única altra persona, o bé amb un equip de persones, sigui el nostre equip de treball, un sopar d’amics i amigues o una reunió a l’escola del nostre fill.

Sens dubte, sempre és més complex mantenir una conversa amb un equip. Per això, a vegades hi ha excel·lents conversadors en format one to one, però en canvi, no són tan efectius ni es troben tan còmodes en converses grupals. La ineficiència i la incomoditat és proporcional al nombre de persones del grup.

Paràmetres clau per establir converses grupals

Us heu preguntat mai per què us heu sentit còmodes en un sopar d’amics o una reunió i, en canvi, no massa satisfets o còmodes en altres converses grupals?

És pur sentit comú, però si no es tenen presents diversos paràmetres en la gestió de la conversa d’equip, la conversa efectiva se’n va a l’aigua amb trets com que hi hagi diverses converses al mateix temps, que no es pugui escoltar tots els participants, o que no es faciliti la participació de tots els presents.

Si un equip vol ser efectiu, tant des del punt de vista relacional com a nivell de resultats efectius, cal que tingui una comunicació fluida. Això, comporta inevitablement que s’escoltin els un als altres i que tothom es pugui expressar en una única conversa. Sembla obvi oi? Doncs a partir d’ara fixeu- vos en les converses d’equip com això que sembla tan obvi, sovint no passa.           

Com conversem en un equip (què diem i com ho diem) és una conseqüència  del nostre grau de consciència de l ’equip i demostra també el nivell en què el tenim present al nostre pensament.

Quan els arbres no deixen veure el bosc

Hi ha dos tipus de “mirades”: la d’equip i la individual.

– La mirada d’equip és aquella que observa el bosc, que té en compte el conjunt i els interessos globals. La mirada d’equip té derivades quantitatives i qualitatives.

– La mirada individual  és aquella que observa alguns arbres, vetlla per alguna de les parts i per interessos més locals o particulars.

Com fomentar la nostra mirada d’equip?

Per una banda, cal tenir presents cadascun dels membres del grup, independentment de l’afinitat que tinguem amb ells. Així, cal tenir en compte que el nostre interlocutor no és una persona o dues, sinó que tot l’equip. 

Per l’altra,  cal tenir en compte la interdependència. És a dir, per assolir els objectius d’equip ens necessitem els uns als altres. Per tant, és fonamental compartir la informació per poder entendre bé el context i prendre decisions tenint en compte el tot.  

Llegir l’article complet