Feedback està impartint diverses conferències-tallers entorn de l’acceptació, adreçades a pares i professors, a diverses escoles de Catalunya.

L’objectiu és acompanyar famílies i professors a desenvolupar la millor versió de les futures generacions.  I si parlem de desenvolupar la millor versió dels nostres fills….Què vol dir la millor versió? Per a qui ho ha de ser: per a nosaltres? Per a ells?

Un dels objectius de les conferències és conscienciar del nostre poder transformador.

Els nostres fills han fet, fan i faran el seu camí, ara bé com a pares, quin és el nostre poder transformador? Podem pecar d’omnipotents, i pensar que ells seran tal i com nosaltres volem que siguin (negant la seva singularitat). Podem pecar també de conformistes pensant que les persones són com són i que tenim poc marge de maniobra per reconduir-les. Així doncs, on és el punt d’equilibri a l’hora d’utilitzar el nostre poder transformador? Com podem gestionar la tensió entre el fill que és ara (el present) i la seva millor versió (el futur)? 

El primer que cal tenir en compte és que tots els pares tenim dos fills, el fill real i l’ideal. El fill ideal és fruit de la cultura on vivim, dels nostres somnis, frustracions . Quan ens mirem el nostre fill, no només el mirem a ell, també el mirem des del punt de vista de com s’acosta o s’allunya del nostre fill ideal. Aquesta comparació és inconscient i té un impacte en la manera com pensem, sentim i fem i, en conseqüència, en com el fill se sent valorat.

Les nostres expectatives doncs ,esdevenen l’ instrument de mesura dels nostres fills.

Si el que fa el fill s’ajusta a les nostres expectatives (el nostre motlle), l’acceptem, ens n’alegrem i segurament  li transmetem etiquetes positives. D’altra banda, si el que fa el nostre fill no s’ajusta a les expectatives, podem mostrar rebuig, enfadar-nos i transmetre-li etiquetes negatives.

Ser conscient de les nostres expectatives i apropiar-nos-les, és a dir, saber que tenen més a veure amb les nostres necessitats, desitjos, interessos que en el nostre fill, és fonamental per poder veure els nostres fills tal i com són.

Si a aquesta mirada més realista i respectuosa amb els fills, li afegim unes ulleres potenciadores que ens porten a creure en l’immens potencial dels nostres fills, estarem més a prop de desenvolupar la seva millor versió.

“Si tractem a una persona tal com és, continuarà sent el que és; però si la tractem com el que pot arribar a ser, es convertirà en la persona que pot arribar a ser” deia Goethe

Com tractem els nostres fills, com el que són o com el que poden arribar a ser?