Desenvolupament de persones i equips

Ets aquí:Inici»Eva News»“No m’agrada perdre ni quan jugo al fet i amagar”

“No m’agrada perdre ni quan jugo al fet i amagar”

Divendres, 27 gener 2017 17:13

Així de contundent s’expressava una de les persones que acompanyem en un procés de coaching. El llenguatge és molt poderós per analitzar i entendre el sistema de creences o les palanques que activen determinats comportaments.

L’autor de la frase, a qui anomenarem Jordi, és responsable de fàbrica d’una empresa del sector industrial. L’organització va demanar-nos que l’acompanyéssim en un procés per millorar la seva habilitat de treballar en equip, i això que ell va venir a les primeres sessions convençut que sabia fer-ho.

“Una hòstia a l’ego”

La frase èpica del titular va servir per analitzar què volia dir perdre des dels ulls d’en Jordi. D’aquesta manera vam poder treballar el procés de transformació que ens havien encarregat.

Bàsicament per en Jordi perdre volia dir, en primer lloc, no tenir la raó. I l’argument va quedar més explícit al final de la segona sessió que vam tancar preguntant què se n’emportava. Va respondre amb convicció: “Una hòstia a l’ego”. A més, va aclarir que per ell no tenir la raó era un fet que es manifestava quan davant un mateix fet, es podien tenir punts de vista diferents.

Perdre per en Jordi també volia dir no aconseguir els seus objectius com a cap de fàbrica amb independència del que passés en altres departaments. “Quan tenim una comanda amb una data de lliurament, faig tot el que sigui per arribar a l’objectiu (em salto procediments, em poso a arreglar una màquina…), el fi justifica els mitjans.”. Així que si s’havia de complir un objectiu del departament, no hi havia miraments respecte les necessitats de la resta de departaments.

Treballar de manera independent en un entorn interdependent

Perdre vol dir no aconseguir l’objectiu del meu departament perquè l’empresa guanyi? Perdre vol dir tenir en compte les necessitats d’altres departaments, arribar a acords i alinear-se?

En Jordi treballava força en equip amb el seu propi departament, és a dir, amb la fàbrica. En canvi, com a membre del comitè de gestió (equip de responsables de departament) el seu comportament era individualista i competitiu. Treballava de manera independent en un entorn interdependent.

L’aprenentatge d’en Jordi durant el procés de coaching va ser entendre que el seu concepte de perdre no era percebut de la mateixa manera pels altres i que aquesta visió tenia repercussions no desitjades en determinades situacions.

“No existeix la veritat, només interpretacions” – F. Nietzsche

En la comunicació entre persones no existeix la Raó en termes absoluts. Cada persona té la seva raó. És cert que hi ha raons més fonamentades que d’altres, però a l’hora de comunicar-nos amb els altres és important que tinguem present aquesta premissa.

Els responsables de departaments han de saber buscar l’equilibri entre les seves necessitats i objectius i la resta de l’organització. En un sistema interdependent, on uns departaments depenen dels altres, guanyar és trobar la manera d’aconseguir els propis objectius tenint en compte els dels altres. I això suposa saber expressar, escoltar, integrar la diferencia i arribar a acords.