“El valent no és qui no té por, sinó aquell que conquereix aquesta por.”
-Nelson Mandela-
Així com al webinar 1 vam veure la importància de les converses en entorns incerts i identifiquem les converses clau per enfortir els equips, a la webinar 2 ens centrem en les converses valentes.
Què entenem per una conversa valent?
Una conversa valent, segons el nostre punt de vista, és una conversa necessària que implica una alta intensitat emocional i que suposa factors importants de joc. Que hi hagi factors en joc vol dir que l’impacte d’una conversa valenta, ja sigui en les relacions o en els resultats, pot ser elevat.
Al rerefons d’una conversa valenta hi ha la por en un major o menor grau. Puc sentir inquietud perquè no tinc clar com enfocar la conversa, perquè afrontar-la comporta sortir la meva zona de confort o perquè tinc por de les conseqüències.
Si tot i la por, som capaços de portar-les a terme, generarem relacions i empreses més valentes.
Quines converses costen més de tirar endavant? Què diuen els managers?
Tenint en compte la nostra experiència treballant amb mànagers i preguntant-los proactivament, hem obtingut una llista de converses valentes que inclouen un espectre ampli de continguts (donar una mala notícia, demanar ajut, parlar amb un superior, reconèixer alguna cosa ben feta, posar límits…).
Hi ha un rànquing estàndard de les converses valents? La resposta és NO.
Podem estar bastant d’acord en la llista. Una altra cosa és en el rànquing de la mateixa. Constatem que el rànquing és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres té el seu propi rànquing, fruit de la seva manera de veure el món i de la seva experiència.
En conseqüència, de cara a tenir una conversa valenta hem de tenir en compte en quin lloc de el rànquing hi ha la conversa per a cadascuna de les parts.
Què les fa difícils?
El que fa que siguin difícils i que costi fer-les és la por. La por té com a funció és avisar-nos i ens permet fer-nos càrrec d’allò que necessitem.
Por de:
Quina actitud tinc davant la por?
Davant la por em puc amagar, defensar o obrir-me. Quan m’amago o em defenso acostuma a ser perquè tinc el judici de valor que la por i les emocions aflictives són una cosa dolenta i / o tinc por de la por.
Com obrir-nos davant la por o qualsevol emoció aflictiva?
L’acrònim RAIN, o pluja de compassió, proposat per Michele McDonald i popularitzat per Tara Brach ens facilita tenir una conversa amb la nostra por:
1) Reconeix la por: ¿De què tinc por?
2) Obre’t a ella: Com és ? De què m’està avisant?
3) Indaga amb amabilitat: Quina és la teva necessitat?
4) Nodreix-te. Atén la necessitat: ¿De què em vull fer càrrec?
Seguir aquests passos ens permet connectar amb nosaltres mateixos i això facilitarà connectar amb els altres.
Abans de tenir una conversa valenta amb una altra persona necessito conversar amb mi mateix per escoltar-me, comprendre’m i donar-me suport.
Què és vital per dur a terme una conversa valent amb èxit?
En la preparació és fonamental crear les condicions necessàries perquè passi el que ens proposem. És a dir, preparar-internament i generar un espai segur i de confiança.
Durant la conversa proposem oferir un sincer reconeixement en el primer tram de la conversa. És important estar molt atents a les reaccions de l’altre per ser flexibles. Ser flexible pot suposar parar la conversa si considerem que és el més oportú.
“En una conversa, el que rebem sol ser reflex del que donem” -Anne Dickson-
Les relacions humanes no són una ciència exacta. Ara bé, si tenim en compte el que hem compartit fins ara, és més probable que rebem el que hem donat.
Els passats 29 de juny i 6 de juliol, juntament amb Elizabeth Díaz, vam realitzar un cicle de 2 webinars sobre “Com abordar converses valents per enfortir els equips”.
Un tret diferencial d’aquestes webinars és que els hem volgut enriquir nodrint-los de converses que hem mantingut amb diferents interlocutors: amb una mostra de clients, amb la xarxa de Solo Consultores i amb els participants als webinars.
El primer webinar el vam centrar en el poder i la necessitat de crear una cultura de la conversa com a manera de gestionar els equips per transitar per la incertesa que estem vivint i que ha vingut per quedar-se.
Després de 99 dies de confinament ,persones i empreses estem buscant maneres de construir la nova realitat des del nostre nivell d’afectació pel que ha passat.
Per això, en aquests moments el paper dels directius és fonamental perquè són el referent per als seus equips, són el pont entre les necessitats de l’empresa i les necessitats de les persones.
-És vital que facin d’altaveu del que passa, del que estem fent i dels plans que tenim.
-Són generadors de confiança.
-Preocupar-se per saber com estan els equips, què els preocupa, demanar la seva opinió i que sentin que són tinguts en compte.
Les converses són un vehicle clau per reforçar vincles i alinear els equips cap a un propòsit comú. NO conversar té costos i per això, especialment ara, és important gestionar l’art de les converses ja que faciliten:
-La creació d’un clima de confiança i obertura.
-L’alineació amb l’estratègia.
-L’augment en la qualitat de les decisions.
-L’aprenentatge, la innovació i la generació de canvis.
Per això, vam voler preguntar i escoltar els nostres clients sobre quines converses han tingut durant aquest temps i quines realment necessitaven tenir. I el desfassament que s’evidencia és interessant.
Sorprenentment molts destacaven que no han tingut cap espai de conversa. I, en els casos que sí que ho han tingut han estat ells mateixos els que l’han propiciat i el focus ha estat totalment operatiu: per fer seguiment diari, resoldre dubtes o parlar de la tornada a les oficines.
En canvi, hi ha consens sobre les converses que realment necessiten mantenir fan referència a:
-Conèixer la situació actual de l’empresa.
-Tenir claredat sobre objectius i pla a CP.
-Obtenir informació sobre què es va a fer i com ens organitzarem.
-Tenir reconeixement i mostrar interès per les persones i la seva situació.
Seguint el nostre model de treball (Model de Valor Total) per mirar l’organització i els nivells que la componen, podem dir que hauríem de conversar sobre:
–Qui som, quin és el nostre sentit, el nostre propòsit com a organització
–Com ens relacionem tant interna com externament
–Com estem sent efectius gestionant els processos, els recursos i les estructures.
–Com ens adaptem: què necessitem aprendre i què necessitem desaprendre.
A més dels nivells de conversa, també tenim les converses transversals, que han de tenir lloc en cadascun dels nivells.
Les converses transversals són:
1) Converses de presa de consciència. Pretenen llegir el present de manera acrítica i valorar com estem responent.
2) Converses de futur. Tenint en compte el present i fem hipòtesis fonamentades i flexibles sobre el futur.
3) Converses d’alineació i compromís. És important tenir en compte a qui fem participi de les anteriors converses i com ho comuniquem per aconseguir la major implicació i apropiació del procés.
Si observem quines converses estem tenint, podem identificar quins nivells estem cuidant o descuidant més. Només així podrem assegurar-nos que mantenim converses sobre totes les palanques essencials en una organització per donar resposta a l’entorn i la incertesa que l’envolta.
“Els més grans èxits de l’ésser humà venen de parlar.
I els més grans fracassos, de no parlar ” – Stephen Hawking