Feedback està impartint diverses conferències-tallers entorn de l’acceptació, adreçades a pares i professors, a diverses escoles de Catalunya.

L’objectiu és acompanyar famílies i professors a desenvolupar la millor versió de les futures generacions.  I si parlem de desenvolupar la millor versió dels nostres fills….Què vol dir la millor versió? Per a qui ho ha de ser: per a nosaltres? Per a ells?

Un dels objectius de les conferències és conscienciar del nostre poder transformador.

Els nostres fills han fet, fan i faran el seu camí, ara bé com a pares, quin és el nostre poder transformador? Podem pecar d’omnipotents, i pensar que ells seran tal i com nosaltres volem que siguin (negant la seva singularitat). Podem pecar també de conformistes pensant que les persones són com són i que tenim poc marge de maniobra per reconduir-les. Així doncs, on és el punt d’equilibri a l’hora d’utilitzar el nostre poder transformador? Com podem gestionar la tensió entre el fill que és ara (el present) i la seva millor versió (el futur)? 

El primer que cal tenir en compte és que tots els pares tenim dos fills, el fill real i l’ideal. El fill ideal és fruit de la cultura on vivim, dels nostres somnis, frustracions . Quan ens mirem el nostre fill, no només el mirem a ell, també el mirem des del punt de vista de com s’acosta o s’allunya del nostre fill ideal. Aquesta comparació és inconscient i té un impacte en la manera com pensem, sentim i fem i, en conseqüència, en com el fill se sent valorat.

Les nostres expectatives doncs ,esdevenen l’ instrument de mesura dels nostres fills.

Si el que fa el fill s’ajusta a les nostres expectatives (el nostre motlle), l’acceptem, ens n’alegrem i segurament  li transmetem etiquetes positives. D’altra banda, si el que fa el nostre fill no s’ajusta a les expectatives, podem mostrar rebuig, enfadar-nos i transmetre-li etiquetes negatives.

Ser conscient de les nostres expectatives i apropiar-nos-les, és a dir, saber que tenen més a veure amb les nostres necessitats, desitjos, interessos que en el nostre fill, és fonamental per poder veure els nostres fills tal i com són.

Si a aquesta mirada més realista i respectuosa amb els fills, li afegim unes ulleres potenciadores que ens porten a creure en l’immens potencial dels nostres fills, estarem més a prop de desenvolupar la seva millor versió.

“Si tractem a una persona tal com és, continuarà sent el que és; però si la tractem com el que pot arribar a ser, es convertirà en la persona que pot arribar a ser” deia Goethe

Com tractem els nostres fills, com el que són o com el que poden arribar a ser?

Feedback transmite a empresarios y emprendedores herramientas en torno a la reflexión «Reinventarse: ¿resistir o transformarse?»

Feedback expuso el 12 de junio en la Cámara de Comercio de Sabadell, ante un centenar de de emprendedores y empresarios, diversas herramientas para gestionar el cambio e identificar frenos personales a la hora de reinventarse. El objetivo era permitir a los asistentes  conocer los recursos que se requieren para reinventarse individualmente y poder dar respuesta a las nuevas demandas del entorno actual.

Eva Juncosa, Directora de Feedback, afirmó que «una cosa es lo que está pasando y el otro, ¿qué nos pasa con lo que está pasando? Así, reinventarse es una posible respuesta a esta pregunta. Es un proceso de transformación que tiene que ver en desvelar nuestras potencialidades, superar nuestros límites y por lo tanto trascender nuestra identidad”.

Durante la sesión, Juncosa aseguró que para reinventarse un aspecto clave es detectar cuál es el escenario actual y sus reglas del juego y tomar conciencia de cómo respondemos. «Es como una cebolla con distintas capas de las que hay que ir tomando conciencia y afrontando: entenderme a mí mismo, la empresa y el entorno«, añadió.

Llevar a cabo estos tres diagnósticos de manera cuidadosa y lúcida permite la creación de una visión realista y a la vez ambiciosa e inspiradora ya que conecta con nuestro propósito, nuestras fortalezas e intereses.

Desde Feedback se aseguró, que basándose en la experiencia acompañando a personas (profesionales, mandos intermedios, directores generales, clientes particulares…) en procesos de reinvención, lo que tiene un impacto más elevado en los resultados es la aceptación de la situación, que se convierte en el núcleo de la transformación.

«Aceptar significa que estoy conectado con el presente tal y como es, dejando de lado mis juicios de valor y como me gustaría que las cosas fueran. Aceptar no significa que me guste la realidad que hay, pero escojo vivir en paz y reconciliación. La aceptación es un estado de ánimo que me permite ver el futuro desde la apertura, la curiosidad y la esperanza hacia nuevas posibilidades «, afirmó Eva Juncosa.

Si no se gestiona bien el cambio, se produce la resignación y la resistencia. Las dos respuestas son maneras de oponerse a la realidad, una más activa (la resistencia) desde la rabia, y la otra más pasiva, con la resignación desde la tristeza.

En ambos casos es como si condujéramos un coche mirando por el retrovisor. La única manera de poder crear un futuro diferente (carretera) es cerrando el pasado (dejar de mirar por el retrovisor). Cerrar el pasado y abrirnos al futuro tiene que ver con ser capaz de decirnos estas cosas: !El pasado, pasado está!, !Nada volverá a ser igual!, !Esto es lo que hay! Las cosas son como son, todo tiene una razón de ser aunque yo ahora no sea capaz de verlo…..

En la sesión se concluyó que hay que aceptar la realidad, aceptar los ritmos de la vida, aceptar los diferentes estados de ánimo, aceptar los propios límites así como los de los demás, aceptar que cuando más resolutivos nos gustaría ser quizá es cuando menos lo estamos siendo, aceptar que toca cerrar la empresa, aceptar que tengo que despedir diez personas…

Feedback transmet a empresaris i emprenedors eines entorn de la reflexió “Reinventar-se: resistir o transformar-se?”

Feedback va exposar el 12 de juny a la Cambra de Comerç de Sabadell, davant un centenar d’assistents entre emprenedors i empresaris, diverses eines per gestionar el canvi i identificar frens personals a l’hora de reinventar-se. L’objectiu era situar els assistents en conèixer els recursos que es requereixen per reinventar-se individualment i poder donar resposta a les noves demandes de l’entorn actual.

Eva Juncosa, Directora de Feedback, va afirmar que “una cosa és què està passant i l’altre, què ens passa amb el que està passant? Així, reinventar-se és una possible resposta a aquesta pregunta. És un procés de transformació que te a veure en desvetllar les nostres potencialitats, superar els nostres límits i per tant transcendir la nostra identitat”.

Durant la sessió, Juncosa va assegurar que per a reinventar-se un aspecte clau és detectar quin és l’ escenari actual i les seves regles del joc i prendre consciència de com hi responem. “Es com una ceba amb diferents capes de les quals cal anar prenent consciència i afrontant: entendre’m a mi mateix, l’empresa i l’entorn”, va afegir.

Dur a terme aquests tres diagnòstics de manera acurada i lúcida permet la creació d’una visió realista i alhora ambiciosa i inspiradora ja que connecta amb el nostre propòsit, les nostres fortaleses i interessos.

Des de Feedback es va assegurar, que basant-se en l’experiència acompanyant a persones (professionals, comandaments intermedis, directors generals, clients particulars…) en processos de reinvenció, el que te un impacte més elevat en els resultats que puc obtenir és l’acceptació de la situació, que esdevé el nucli de la transformació.

“Acceptar vol dir que estic connectat amb el present tal i com és, deixant de banda els meus judicis de valor i com m’agradaria que les coses fossin. Acceptar no vol dir que m’agradi la realitat que hi ha però escullo viure-la  amb pau i reconciliació. L’acceptació és un estat d’ànim que em permet veure el futur  des de l’obertura, la curiositat i l’esperança cap a noves possibilitats”, va afirmar Eva Juncosa.

Si no es gestiona bé el canvi, es produeix la resignació i la resistència. Les dues respostes són maneres d’oposar-se a la realitat, una més activa (la resistència) des de la ràbia, i l’altra més passiva, com la resignació des de la tristesa.

En els dos casos es com si conduíssim un cotxe mirant pel retrovisor.  L’única manera de poder crear un futur diferent (carretera) és tancant el passat (deixar de mirar pel retrovisor). Tancar el passat i obrir-nos al futur té a veure amb ser capaç de dir-nos aquestes coses: El passat, passat està! Res no tornarà a ser igual! Això és el que hi ha! Les coses són com són; Tot té una raó de ser encara que jo ara no sigui capaç de veure-ho…..

A la sessió es va concloure que cal acceptar la realitat, acceptar els ritmes de la vida, acceptar els diferents estats d’ànim, acceptar els propis límits així com els dels altres, acceptar que quan més resolutius ens agradaria ser potser és quan menys ho estem sent, acceptar que toca tancar l’empresa, acceptar que he d’acomiadar deu persones…